Evolució jurídica de la guarda compartida

FP_Nens-de-paper-300x249L’evolució social en la superació de que tan sols correspon a les dones la cura dels fills, ha comportat també un avanç i canvi substancial en les mesures (acords) que es prenen en supòsits de divorci o ruptura de parella de fet amb fills menors d’edat implicats.

La realitat social sempre s’imposa i, en conseqüència, en els darrers anys s’ha produït un canvi legislatiu i jurisprudencial en dret de família que, en poc temps, han situat conceptes com guarda i custòdia compartida en habituals.

Tenint com a premissa inalterable que en dret de família prima l’interès superior del menor, el que s’anomena guarda i custòdia compartida sempre s’ha pogut acordar i ha existit d’alguna manera si, com en l’actualitat, aquesta és la millor opció pel menor. El canvi bé en les rutines i l’esforç que societat i legislador obliguen a fer als jutjats en superar mesures estàndards de caps de setmanes alterns i vacances per meitats. Així, en el passat podríem qualificar de lluita manifestament desigual

la d’un progenitor favorable a una relació equivalent en temps de convivència entre pare-fill i mare-fill, en contra d’un progenitor favorable a l’adopció de mesures ‘estandars’ que impliquen un desequilibri manifest entre el temps que els fills conviuen, per regla general, amb el seu pare i amb el que conviuen amb la seva mare. Certament i seguint amb l’exemple, al pare li correspondria un rol de ‘visites’ talment com si l’exercici de la pàtria potestat quedés totalment buidat un cop atribuïda la guarda i custòdia a la mare, a quí en realitat li correspondria la responsabilitat exclusiva de la cura dels fills. Amb tot el que això representa de negatiu per la inserció laboral de la dona i el desgast personal de fer-se càrrec d’una responsabilitat que hauria de ser compartida.

Com dèiem, la societat ha superat aquest esquema i el dret s’hi ha adequat de forma ràpida en els darrers anys. En concret, destaquem la importància de la publicació del Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya en data 29 de juliol de 2010. Les Sentències del Tribunal Suprem de 7 de juliol de 2011, de 22 de juliol 22-7-2011, o la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 16 de Juny de 2012 que estableixen la Guarda compartida com a resposta normal (no restrictiva) a la crisi familiar i atorgament en base a l’interès dels menors. També destaca la Interlocutòria de 22 de Novembre de 2011 del Tribunal Constitucional que va avalar la preeminència de la guarda compartida establerta en la Llei Valenciana en tant que aquesta opció es considerés beneficiosa pel menor.

Show Comments

Comments are closed.