Author Archives: @Jaume

L'obligació d'imposició d'ordre d'allunyament en casos de sentències condemnatòries de violència domèstica.

Els delictes de violència domèstica sempre porten aparellada, per mandat legislatiu, a més de la pròpia pena (que pot consistir en presó o treballs en benefici de la comunitat), una pena accessòria que consisteix en un ordre de d’allunyament a la víctima, sense permetre als jutjadors poder entrar a valorar la necessitat o no de la seva imposició.

Un exemple, seria el d’una agressió aïllada, de poca entitat, dins el context d’una discussió de parella, on amb posterioritat a aquests fets puntuals, la parella ha reprès la relació sentimental. En aquest supòsit, encara que hagi estat un fet excepcional en el marc de la relació, tenint en compte l’actual redacció del Codi Penal, el jutjador es veu amb l’obligació d’imposar, a més de la pena pròpia del delicte, l’ordre d’allunyament.

I aquest és, precisament, el supòsit que ha hagut de resoldre la Secció 4a de l’Audiència Provincial de Girona, en la Sentència número 227/2017, de 9 de maig de 2017, on exposa que: «El presente caso es uno de aquellos en donde se expresa bien a las claras la razón por la que la pena de alejamiento no debiera ser de imposición obligatoria en todos los supuestos de delitos relacionados con la violencia doméstica, dado que la situación real de la agresora y el agredido no la merece para la protección de este último, pero la ley obliga a decretarla. (…)»

I és que, hi ha situacions, com la contemplada per l’Audiència, en què l’ordre d’allunyament resulta més perjudicial per la víctima o la seva família que beneficiosa, per no precisar de cap protecció.

Doncs bé, davant de supòsits com el contemplat, l’única via que es pot utilitzar per evitar la imposició d’aquesta mesura accessòria, ja que el tribunal té la obligació d’imposar-la, és la de la sol·licitud de l’indult, tal i com ha remarcat l’Audiència expressant que: «Teniendo en cuenta los razonamientos que hemos expuesto en la presente resolución creemos que esta Sala tiene la obligación de solicitar la concesión del indulto de la pena que acabamos de imponer, la prohibición de acercamiento, por la vía del art. 4.3 del Código Penal, al estimar que la pena, para la víctima, resulta más perjudicial que beneficiosa por no precisar de protección alguna.»

Foto article via Flickr

Rovira & Vila amb l'esport.

Rugbi_R&V

El passat 6 de juny a les instal·lacions del GEiEG es va realitzar la 16ena edició del Torneig Interinstituts de Rugby a 7. Rovira&Vila va participar amb el patrocini de la camiseta de record pels 260 participants, que varen venir de 13 instituts diferents d’arreu de la província de Girona.

Per més informació sobre l’esdeveneniment poder seguir l’enllaç http://rugbi.org/bloga/

Responsabilitat dels conductors en els accidents amb senglars.

La segona causa d’accidents de trànsit a la demarcació de Girona és a conseqüència de la topada amb un senglar. Fins fa poc temps, s’atribuïa la responsabilitat d’aquests accidents a la societat de caçadors del vedat més pròxim, si en aquell moment s’estava caçant o si es constatava una falta de diligència en la conservació del vedat, atribuint-se únicament la culpa al conductor si se li imputava un incompliment de les normes de circulació.

Amb la reforma de la Llei de Seguretat Viària i la seva disposició novena, s’atribueix la culpa principalment al conductor, reservant-la únicament pel titular del vedat en el supòsit que en el lloc de l’accident si estigués caçant en aquell moment o el dia anterior a l’accident. L’altre supòsit on també s’eximiria de culpa al conductor seria si la carretera no estigués degudament senyalitzada o si la carretera tingués la tanca lateral deteriorada, circumstàncies que podrien fer responsable a l’administració titular de la via.

Participació de Rovila&Vila al XI Congreso de la Abogacia Española

Del 6 al 9 de maig de 2015 va tenir lloc a Vitoria el XI Congreso de la Abogacia Española, en el qual va participar Jaume Rovira com a representant del despatx. En ell es varen debatre qüestions que afecten al present i futur de l’advocacia, amb ponències que tot reflexionant sobre el futur de la professió consoliden la deontologia professional i el compromís de l’advocacia envers la societat.

Vendre un pis sortirà més car a partir del 2015

Calculating Taxes Up And DownLa nova reforma fiscal, que entrarà en vigor a partir de l’1 de gener de 2015, canvia la forma de tributar els guanys derivats de la venda d’un habitatge en la declaració de la renta.

Es preveu l’eliminació de l’aplicació dels coeficients d’actualització (que actualitzen els valors de compra dels béns tenint en compte la inflació) en la compravenda d’immobles, així com l’eliminació de l’aplicació dels coeficients d’abatiment dels immobles adquirits abans del 31 de desembre de 1994, acabant-se així els mecanismes per rebaixar les plusvàlues obtingudes a efectes fiscals.

Fins ara, quan una persona venia un immoble, tributava en la declaració de la renda per la plusvàlua obtinguda (la diferència de preu que experimenta l’immoble des que s’adquireix fins que es ven), però s’ aplicava un coeficient d’actualització, que descomptava la inflació que s’hagués generat entre l’any d’adquisició i l’any de venda, de manera que no es tributava per l’increment nominal de preu, sinó que es tributava per el guany real.

A més, si l’immoble s’havia comprat abans del 31 de desembre del 1994, hi havia uns coeficients d’abatiment que descomptaven , quan es calculava la plusvàlua, les revaloracions existents a les finques més antigues.

A partir de l’1 de gener de 2015, en desaparèixer els coeficients d’inflació i abatiment, les plusvàlues hauran de tributar en quantitats molt superiors, i tots els contribuents que decideixin vendre un habitatge l’any 2015, hauran de pagar més per aquesta plusvàlua patrimonial que si la venda s’hagués produit durant l’any 2014.

Exempció d’impostos en el supòsits de dació en pagament

Dació en pagamentEn el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) del passat 5 de juliol s’ha publicat una sèrie de mesures urgents pel creixement, la competitivitat i la eficiència, que varen entrar en vigor el mateix dia. I d’entre elles cal destacar l’exempció fiscal en els casos de dació en pagament:
1.- Els deutors hipotecaris (i els seus avaladors) que facin una dació en pagament del seu habitatge habitual per la cancel•lació del deute hipotecari, o que es trobin en la situació que el seu habitatge ha estat venut en les execucions hipotecaries judicials o notarials, estaran exempts de tributar en l’IRPF per guanys patrimonials (és a dir pel resultat de la venda o transmissió).
2.- Així mateix, els deutors hipotecaris ( i els seus avaladors) com a transmitents del seu habitatge habitual i, per tant, inicialment obligats al pagament de la plusvàlua municipal sobre béns de naturalesa urbana, estaran exempts del pagament del referit import.
A més, cal tenir en compte que aquesta norma té caràcter retroactiu fins l’any 2010. Així, tots aquells deutors hipotecaris i avaladors que varen perdre l’habitatge habitual, bé per dació en pagament pel deute que es tenia amb el banc (bé per execució hipotecària bé per dació en pagament) podran sol•licitar la revisió de la situació com a conseqüència de la transmissió i demanar les devolucions dels impostos pagats, essent la primera declaració de renda a demanar l’exercici 2010 que es va fer en l’any 2011. Igualment té caràcter retroactiu la reclamació de la plusvàlua que es podrà sol•licitar la devolució de l’import de les quantitats abonades a partir de 1 de gener de 2010.
En ambdós casos serà requisit per l’aplicació de l’exempció que el deutor tributari no disposi d’altres béns per fer front al deute i evitar la pèrdua de l’habitatge.